La UD Alzira va tornar a quedar-se amb la sensació d’haver pogut aconseguir alguna cosa més contra un rival de la part alta de la classificació. La derrota per 3-2 contra el Vila-real C va fer mal per com va arribar en un partit que no va ser inferior al seu rival i fins i tot va tenir millors ocasions de gol.
Carlos Sapiña va variar l’onze inicial respecte al que es va enfrontar a la Nucia. Va seguir Dolz en porteria, Abraham al lateral dret i Manu Castillo al centre de la defensa al qual es va afegir Bono i Jefrie en substitució de Chust i Sento que es van quedar a la banqueta. Al centre del camp va disposar Gomis i Rigo, amb Carles Marco a la dreta, Richard Franco a l’esquerra, Cristian més avançat darrere de Tanque, al qual s’aparellava quan l’equip defensava. L’absència de Bryan i Dieguito en l’onze «no va ser per estar tocats. Amb estes dimensions el partit és molt llarg, es fa pesat i pensem que era millor que entraren més frescos en la segona part».
La primera contrarietat va arribar al minut 11 quan Manu Castillo es va lesionar i va haver de ser substituït per Chust. Tot i que el Vila-real C portava el pes del joc i la pressió, va ser l’Alzira el que va disparar primer a porta, si bé va ser un xut molt desviat de Gomis. Tampoc va tindre més encert Nico Sánchez cinc minuts després. Qui sí que va estar encertat va ser Mavlin al minut 23 per aconseguir l’1-0. Un servei llarg de Dolz va ser tallat al mig del camp, perllongat la pilota a l’àrea i Mavlin amb una retallada, es va desfer del marcador i va enviar la pilota a l’escaire.
El gol no va acovardir els riberencs que van pujar línies i van començar a tocar al camp contrari. Passada la mitja hora Tanque es va poder plantar davant Carlos López però no va controlar la passada rebuda. Poc després Richard Franco va encarar el meta groguet que li va guanyar el mà a mà. Passat el temps reglamentari, Cristian va ser objecte de penal que ell mateix es va encarregar de transformar.
En la segona part, sense canvis en els equips, els locals van tindre unes primeres arribades. De nou, hi va haver una lesió a l’Alzira, la d’Abraham que va haver de ser substituït, finestra que va aprofitar Sapiña per traure Sento i Dieguito per Abraham i Tanque. “Les lesions van ser un contratemps perquè obliga a fer ràpidament altres canvis per aprofitar la finestra”. Als 16 minuts Iker Adelantado, va disparar des de fora de l’àrea, lliure de marca, i Sento desvià la direcció perquè aconseguira el 2-1. De nou l’Alzira no es va descompondre i vuit minuts després, Cristian va rematar al segon pal un centre de Jefrie, que va estar encertat el dia de sudebut. Richard Franco va buscar el tercer de lluny i Carlos López va desviar a córner.
A tretze per a la conclusió, va ser Nico Sánchez qui es va trobar amb el pal com a colofó a una falta perfectament assajada. Els darrers canvis van ser Bryan i Jorge Ruiz per Rigo i Carles Marco Tres minuts després, amb una altra fallada de marca va arribar el 3-2 definitiu. Un centre des de la dreta va ser rematat pel juvenil de 2n any, Alcaide, sense ningú que el marcara en la frontal de l’àrea menuda. Quan passaven cinc minuts dels set que s’hi van afegir encara va poder arribar l’empat de l’Alzira. Richard Franco va enganxar un xut amb la dreta que va pegar en l’esquena de Palomares i amb una estirada, Carlos López va tocar i la pilota va tocar el llarg. «Ens vam ser fastiguejats perquè vam competir de tu a tu a un gran equip, vam aconseguir treure-li la pilota per moments, vam fer dos gols fora de casa però encaixar-ne tres, ens va fer molt de mal. L’empat hauria estat just», va concloure el cullerenc. Diumenge que ve a les 17 h. els blaugranes rebran l’Ontinyent 1931.
