La UD Alzira fa demà 101 anys però hui celebra el 50 aniversari del seu estendard més gran, l’estadi Luis Suñer Picó. A dia d’hui, continua sent el millor estadi de tots els equips valencians no pertanyents a LaLiga. I així ho va voler fa mig segle el seu principal impulsor, don Luis Suñer Sanchis. A finals de 1971 es va proposar que Alzira tinguera el tercer millor estadi de la província de València, només darrere de Mestalla i el Nou Estadi del Llevant amb el propòsit de dedicar-li’l al seu estimat fill, Luis Suñer Picó, que havia mort el 15 de gener de 1964.
Després de consultar don Luis a Pepe Furió, este va encarregar les obres a l’empresa constructora alzirenya Palau i Castillo, sota la direcció arquitectònica de Fernando Bueso Moscoso Solano i amb Enrique Montalvá com a aparellador. El pressupost va ser de 5.000.000 pessetes de l’època, molt més dels 30.000 € actuals ja que el salari mensual no passava de les 5 o 10.000.
“Don Luis i jo vam anar a vopre el camp del Paterna, el Fornàs del Port de Sagunt i el Palleter de Paiporta” però cap no el va convèncer. Només del camp paterner es van copiar les llotges. Es va innovar fent la tribuna ovalada perquè des de la part contrària es poguera vore el córner.
Construccions Furió va fer el terreny de joc, el drenatge així com la sembra del camp. “Balaguer va fer un pou on hi havia aigua per abastir tota Alzira”. Per procedir a la ressembra, “el meu soci Fernando Bueso Rojo, ens va dir que un familiar feia camps de golf a Anglaterra i ens podia assessorar”, va explicar Furió. Així, el camp manté un excel·lent drenatge -com es va comprovar al partit contra la Penya Esportiva i les aigües desemboquen directes al Xúquer.
Pensant en una possible futura ampliació, “es va deixar espai darrere de les quatre graderies per poder augmentar la capacitat”. A més, el terreny de joc està més alt que els carrers limítrofs “perquè està en zona inundable i així el camp sempre estaria segur”. Posteriorment, el disseny de l’estadi es va exportar al Paco Simón de la UD Almansa. La grada es va fer amb formigó que curiosament provenia de Mollerussa, localitat que després es creuaria en la història blaugrana amb l’enfrontament contra l’equip lleidatà i l’ascens a 2a B.
Al llarg de mig segle els múltiples èxits esportius com el títol de lliga de Preferent i final oficiosa contra l’Avidesa de 1977, la meravellosa lliga 83-84, els ascensos de 1986, 1988, 1998 i 99 o els d’este segle i un partit molt especial…
A falta de poder reeditar el partit de la inauguració contra el primer equip del Vila-real CF perquè aquest club “està en una altra lliga”, la UD Alzira ho celebrarà projectant demà a les 19 h. a l’auditori de la Casa de Cultura el partit més històric del mig segle d’existència, l’Alzira 3, Ajax 0. Prèviament, l’expresident, Pepe Furió, parlarà de com es va desenvolupar la seva construcció. També hi seran presents Quique Hernández, Susaeta, Seral, Colomer i Javi, els quals es van enfrontar a Koeman i Rijkaard i nou internacionals holandesos més de l’Ajax, i comptaran anècdotes de l’encontre.
