J. 32.- Hèrcules 0, Alzira 1

Una victòria contra l’Hèrcules el 23 d’abril del 2000 va ser l’avantsala de la salvació que la UD Alzira va aconseguir dues setmanes després davant el Lorca. 23 anys després, l’afició alzirista espera que es repeteixi la història. Diumenge passat, la UD Alzira va aconseguir una victòria que quedarà en el record dels blaugranes. Per primera vegada es vencia al José Rico Pérez i es va revifar la il·lusió que la permanència a 2a RFEF és possible. Els càlculs especulaven que amb set punts la salvació seria factible. Es comptava amb els sis contra els ja descendits Eivissa i Mallorca B i s’aspirava a gratar almenys un a les convulses aigües del Rico Pérez. I no va ser un, sinó tres. A més a més dels equips balears, també ha confirmat el descens la UE Olot i nous equips s’han posat en problemes. L’Alzira surt del descens directe en detriment del Prat però encara és a zona play-out. Tot i això, el Deportivo Aragón i el Formentera s’han quedat a un i dos punts dels riberencs, així com el Lleida i el Badalona.
Aconseguint els sis punts, l’Alzira jugaria per tercer any consecutiu a Segona Federació. Sumaria 45 punts. Suposant que Badalona, Lleida i Formentera també guanyessin els seus dos partits, el Deportivo Aragón i el Prat es quedarien amb 44 i 41 ja que els aragonesos juguen la darrera jornada contra els badalonins i els pratencs davant el Lleida. Amb els resultats a la inversa seria el Badalona i el Lleida els que quedarien darrere de la UD. Sengles empats fins i tot permetrien escalar més posicions als alziristes. A més, Lleida i Formentera juguen a la darrera jornada contra Espanyol B i Mestalla. Els periquitos possiblement acabin quarts perquè estan a quatre punts de 2n i 3r i cinc sobre el 5è. Per part seva, el Mestalla es pot jugar la segona plaça amb la Penya Esportiva. Totes aquestes càbales aniran depurant-se després de la propera jornada que serà en horari unificat el diumenge a les 12 h. L´Alzira rebrà l´Eivissa-Illes Pitiüses. El triomf blaugrana i la derrota del Prat a Lleida atorgaria als barcelonins la darrera plaça de descens directe que queda per dirimir.
Tornant a la realitat, els cent aficionats desplaçats a Alacant van viure una tarda màgica no exempta de nervis. Marc Garcia va tornar la porteria a Adrián, amb Abraham, Soler, Solbes i Cortijo en defensa tenint en compte que Kaiser s’ha lesionat per a la poca cosa que queda de campanya. Al davant va situar Lado i Marenyà amb Joaquín més avançat. “Vam pensar que jugarien amb dos i un perquè nosaltres tinguéssim el Joaquín amb el seu 6”. Álvaro va entrar per la dreta, Pitu per l’esquerra i Joel en punta.
L’Alzira va haver de jugar amb el tercer equipament de l’Hèrcules en considerar el col·legiat que hi havia similitud de colors. L’any passat la UD va fer servir el segon equipatge sense problemes. A la primera jugada del partit, als quinze segons, Luque jr es va quedar a centímetres de connectar l’assistència de Míchel Herrero. Els herculans van seguir portant el pes del joc amb diverses arribades fins al minut 20 que l’Alzira va començar a combinar millor. A deu per al descans, Joel va posar la pilota a la mitja lluna i Pitu va connectar un xutàs que va tocar el pal i va entrar. El Rico Pérez bullia contra el propietari, Enrique Ortiz perquè la derrota els enviava a cinc punts del play-off amb sis per disputar. Jean Paul va pegar al pal a dos per al 45.
A la segona part, Marc va retirar Joaquín per Serra al 58. Després, Álvaro lesionat va deixar el seu lloc a Sergio González que va entrar per la dreta i ja dos per complir-se el temps reglamentat Aketxe va retornar al que va ser el seu estadi la campanya passada. Els blanc-i-blaus ho van intentar sense encert “amb centres laterals quan no teníem un 6 o un 8 d’alçada”, fins al punt que aficionats més radicals van entrar al camp després del xiulet final. Els jugadors alziristes se’n van anar cap al córner on hi havia els aficionats i es van fondre en una abraçada amb Juan Menacho, que va perdre la seva filla dijous passat i va trobar a la seva Alzira la via d’escapament. “Li vam dedicar la victòria i tots els aficionats que han viatjat i que no els havíem pogut oferir un triomf”. De fet, havien passat cinc mesos i deu dies de l’anterior victòria com a visitants.

Hércules 0: Carlos Abad; Raúl Ruiz, Roger Riera, Mario Gómez, Artiles, Retu; Luque (Víctor Eimil, 60’), César Moreno (Maxi, 89’), __, Alvarito; Míchel (Sergio Marco, 60’) y Jean Paul (Ander Vitoria, 46’)

Alzira 1: Adrián; Abraham, Soler, Solbes, Cortijo; Lado, Álvaro (Sergio González, 69’), Marenyà, Joaquín (Serra, 58’), Pitu y Joel (Aketxe, 88’)

Gol: 0-1 m. 35 Pitu

Àrbitre: (col. castellà-manxec). Va amonestar el local Artiles (46’+), Alvarito (65′) i el visitant Joel (52′), Adrián (55′)

Estadi José Rico Pérez, davant d’uns 6.000 espectadors, uns 100 d’Alzira. L’Alzira va haver de jugar amb el tercer equipament de l’Hèrcules en considerar el col·legiat que havia massa igualtat de colors.