La UD Alzira va guanyar 2-3 al Mallorca B jugarà a 2a Federació per tercera temporada consecutiva. El conjunt blaugrana ha culminat un gran final de temporada en què ha guanyat quatre dels darrers cinc partits i ha eludit el play-out. Perquè l’empat li servís, necessitava que el Deportivo Aragón perdés a Badalona. Tot i això, a cinc minuts per al final estava caient derrotat i abocat a la promoció de permanència contra el Cirbonero navarrès, Cadis Mirandilla o el Coria cacereño. «El resultat era molt injust i la permanència és el premi a una temporada molt difícil», va comentar el president Juan Antonio Sanjuán al final del partit. “Haver jugat el play-out hauria estat horrible sense Lado, Kaiser, Pulpón i ara Solbes. Hem arribat molt justos”, va indicar el tècnic Marc Garcia.
Els mallorquins, encara que havien abaixat a 3a, estaven invictes a casa des de feia dos mesos. Lluny d’anar a buscar l’empat, Marc Garcia va eixir amb l’onze més ofensiu que podia, amb un stopper com Marenyà que sol jugar més davant, Álvaro, Pitu i Javi Serra a la zona ampla i Joel i Aketxe a dalt. Tot i això, va ser el filial mallorquinista el que va portar el pes del partit en la primera part i el que més va rondar la porteria rival, sobretot amb xuts des de la frontal. Al 10, Llabrés en va enviar un a mans d’Adrián. Quatre minuts després, Tòfol Montiel ho va fer lleugerament desviat. L’Alzira amb prou feina arribava amb un xut alt de Cortijo encara que la millor ocasió alzirista va poder arribar de rebot. Al 22, es va servir un córner, Tovar va rebutjar i la pilota va colpejar a Joel, que no va trobar pals per poc. Al tram final de la primera part Llabrés va rebre una passada enrere de Giaquinto i amb un gran xut acompanyat d’una xicoteta esbarada d’Adrián va marcar un golàs. Poc després ho va tornar a intentar Tòfol també des del balcó de l’àrea.
La substitució realitzada per Marc Garcia al descans va ser clau per al canvi de rumb del partit. Joaquín va eixir per Aketxe i l’Alzira va passar a dominar el matx. “Amb dos davanters no tapàvem les passades interiors i amb tres migcampistes (Marenyà, Álvaro i Joaquín) ho hem aconseguit. Joaquín –que jugava contra el seu exequip– té qualitat per trobar espais”, va explicar el tècnic. Ja als noranta segons Joel va robar el cuir però Quevedo el va aturar. La pilota parada tornava a ser una arma per als blaugranes amb dues ocasions més. Al 10 de la segona va arribar l’empat que tornava a traure l’Alzira del play-out. Abraham va posar un centre que va arribar rebotat a Quevedo, este va rebutjar en curt i Joel estava amb la canya preparada per empatar. Els blaugranes seguien forçant córners, signe del seu domini. Julián Robles va reforçar la defensa amb dos familiars d’exvalencianistes, el germà de Garay i el fill de l’exdavanter Gálvez. Álvaro va vore com el seu xut des de la frontal se n’anava a un metre de la porteria bermellona. Tot i això, amb una contra, el Mallorca B tornava a posar-se per davant. Tovar va conduir per l’esquerra perseguit per Soler, la va donar a Dani Luna qui va centrar el segon pal on Gálvez va rematar a plaer. Els jugadors no sabien que l’Aragó perdia 2-0. «Jo tampoc vaig voler tirar l’equip al darrere i per una desgràcia ens va arribar el 2-1”, va afegir Garcia.
Amb el seté córner, Cortijo va xutar des de 25 metres, va tocar Quevedo i el cuir va anar al pal. Dos córners després, va arribar l’empat. Cortijo el va servir des de la dreta i Joel amb una cabotada que va pegar primer al pal, va aconseguir l’empat que tornava a donar la salvació. «Agraisc Joel que confiara en l’Alzira quan va tindre ofertes d’equips de Primera RFEF o l’Hèrcules», va comentar el vicepresident i director esportiu, Rafa Asensio.
En el temps de prolongació, Joaquín va recollir un rebuig d’Abraham i va fer una passada en diagonal, perfecta per a Sergio González qui va batre Quevedo creuant la pilota en la seua eixida. L’alegria es va desbordar tant a la capital palmesana com a la de la Ribera Alta. L’Alzira no havia jugat tres temporades en categoria interautonòmica des que va jugar a 2a B entre el 1989 i el 1993. Uns 50 aficionats van rebre la mitjana plantilla que va tornar fins a Alzira.
Comptant des que Marc Garcia es va convertir en entrenador de l’Alzira en la jornada 10, el conjunt alzirista hauria acabat en la cinquena posició, classificat per jugar el play-off i la Copa del Rei. Tot i això, només tres punts l’han separat de jugar la competició del K.O. Sobre la renovació de Marc, el president no es va pronunciar. “Encara és prompte. El treball de Marc i Diego ha estat excel·lent però gaudirem uns dies per descansar”. Per al tècnic alzireny “el que visc a l’Alzira no em passarà en cap lloc. Mon pare em va portar el Suñer amb sis anys i estic enamorat d’este club”.
Mallorca B 2: Álex Quevedo; Marcos, Josep Gayà, David López (Pau, 87’), Imanol (Víctor, 87’), Llabrés (Gálvez, 66’), Giaquinto, Tovar, Adri Montalbán, Tòfol Montiel (Garay, 66’) i Dani Luna (Habib, 87’)
Alzira 3: Adrián; Abraham, Soler, Solbes (Bono, 77’), Cortijo; Pitu, Marenyà, Álvaro, Javi Serra (Sergio González, 83’); Joel (Issa, 89’) i Aketxe (Joaquín, 46’)
Gols: 1-0 m. 37 Llabrés, 1-1 m. 55 Joel, 2-1 m. 77 Gálvez, 2-2 m. 85 Joel, 2-3 m. 91 Sergio González.
Àrbitre: Marc Oltra Sáez (col. català). Amonestà els locals Tòfol (17’), Giaquinto (41’) i Garay (70’) i els visitants Marenyà (36’), Javi Serra (48’), Solbes (53’) i Joel (86’)
Camp Tomeu Serra de la ciutat esportiva Antonio Asensio.
