El catedràtic alzireny Ramón Llopis parla del futbol com a fenomen social

El catedràtic de Sociologia Ramón Llopis va ser el protagonista de la segona conferència organitzada per la comissió del Centenari de la UD Alzira titulada: «El futbol com a fenomen social i cultural. Continuïtats i canvis a la societat contemporània». L’alzireny subratllà l’important paper social que han d’assumir els clubs modestos i la necessitat que les empreses i els ajuntaments els donen suport.

No tot al futbol pertany a l’àmbit d’influència del Barça o el Madrid per molt interés que li posen els mitjans de comunicació de tiratge nacional, les xarxes socials o les empreses. Identificar-se amb este tipus d’equips perquè aconseguixen èxits esportius de forma assídua és tan senzill com habitual. Extraordinari, per contra, és fer-ho amb els més modestos, que (a priori) no competiran mai per un títol europeu. A estos, el sociòleg alzireny Ramón Llopis, els reserva un paper diferent. El seu fort no és competir per la Champions League, sinó contribuir a la societat mitjançant la transmissió de valors positius.
És una de les moltes qüestions que va abordar durant la seua ponència. Llopis va atribuir la importància que es mereix una efemèride com el Centenari d’un equip com la UD Alzira.
El futbol mou una quantitat de diners enormes. I Llopis va reivindicar que la porció que arriba als clubs més modestos siga més gran. «Cal que hi haja més col·laboració entre el sector públic i el privat. A més, les administracions han de garantir la continuïtat d’entitats  centenàries», va esgrimir. Un missatge al qual no sempre se’l fa cas. «L’actual sistema tendix a la concentració, cosa que complica la supervivència dels clubs més modestos. Les empreses han de vore el benefici de contribuir al benestar d’una societat», va afegir.
El sociòleg també va assenyalar els veïns corrents: «Una societat madura ha de cuidar de les seues entitats centenàries i estar-ne orgullosa, ja que costa moltíssim crear associacions que generen un bé social», va manifestar. I als dirigents dels mateixos clubs, a
els que els va llançar un guant: «El repte és aconseguir que les persones s’identifiquen amb els clubs modestos. És difícil, però han de buscar les necessitats que no hi són cobertes a la seua ciutat. L’Alzira, per exemple, no pot pretendre ser el mateix que el València o el Llevant, però en un horari diferent», va argumentar.
Llopis ho té clar. Els equips menuts no poden competir amb els grans en igualtat de condicions, per la qual cosa han de buscar el seu espai en una societat que tendix a l’hiperconsum, per utilitzar el seu propi terme. Qualsevol té a l’abast del telèfon mòbil, tauleta, ordinador o televisor pràcticament qualsevol competició. Partits de futbol quasi diàriament, que es poden vore (o consumir, ja que «l’aficionat ha deixat de ser aficionat i ha passat a ser un consumidor») en directe o a la carta. El paper a exercir és un altre.

L’alzireny va atribuir als clubs més modestos, com puga ser qualsevol de la comarca, l’objectiu de «reforçar els lligams comunitaris i fer iniciatives socials». Igualment, va considerar que han de col·laborar amb l’administració local «en nom de la consecució d’objectius municipals i de promoció esportiva». En això últim són referents, per exemple. Així mateix, va sostindre que també han de contribuir al «desenvolupament de la identitat i el patrimoni local des de la seua pròpia memòria històrica».

«Més que una pauta d’oci, el futbol és el ritual per excel·lència a un país ritualista» 
Durant la seua conferència, el catedràtic va desgranar, de manera breu, algunes de les claus que convertixen la pràctica balompèdica en una cosa que transcendix la concepció més simplista d’un esport. «Més que una pauta d’oci, el futbol és el ritual per excel·lència en un país ritualista», va manifestar. Llopis va explicar com el futbol «es va incorporar al repertori de festivitats i rituals locals a principis del segle XX». Igual manera, va vincular l’evolució de la societat a la del futbol, ​​cosa que es veu en factors com la professionalització, la mercantilització o la globalització. Tot i que l’esport es va integrar a l’estructura de l’Estat durant la dictadura i «es va arribar a dir que anestesiava la població», Llopis va subratllar que el futbol va incrementar el seu interés en les dècades posteriors fins arribar al moment actual, en què, malgrat el canvi de paradigma tecnològic, encara és la pràctica esportiva hegemònica, lidera les transmissions televisives i té un gran potencial econòmic.

Més fotos

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.