La Unió Deportiva Alzira, club deportiu degà de la capital de la Ribera, celebra el centenari de la constitució del Futbol Club Alcira, el seu precedent i, per tant, de la pràctica reglada del deport del baló a peu a la nostra ciutat.
Va ser el 2 de novembre de 1922 quan el governador de València va signar el reglament que un grup d’alzirenys aficionats al football decidiren mesos enrere constituir una agrupació o societat per a la pràctica i foment d’una activitat deportiva que anava obrint-se pas en molts pobles i ciutats de l’estat espanyol i que se convertiria amb el temps en el deport de masses per excel·lència, en el més popular.
El Río Tinto Foot-Ball Club (1878), creat per treballadors anglesos de les mines de Río Tinto (Huelva), al qual seguiria el Recreativo de Huelva, el Nàstic de Tarragona, l’Athletic Club de Bilbao, el Futbol Club Barcelona, el Reial Real Club Deportiu Espanyol i ja, posteriorment el Real Madrid són els clubs de futbol més antics. Pel que fa als equips valencians cal assenyalar que el Levante UD, que té els seus precedents en el Levante FC i el Gimnàstic FC és de l’any 1909, el Burjassot CF es va fundar en 1913 i que el València CF en 1919.
La història i vicissituds del futbol a la capital de la Ribera del Xúquer pot seguir-se a través del llibre «Els Tigres del Xúquer. 90 anys rugint», del periodista alzireny David Chordà, editat per la Diputació de València l’any 2015, tot un compendi de notícies, text de vora dos-centes pàgines a través de les quals es pot fer un seguiment exaustiu d’un club que ha esdevingut, com molt bé diu Xavier Ferri, un dels socios més veterans de l’entitat, «l’associació esportiva més important de la localitat», la degana, apunte jo, d’entre les deportives alzirenyes.
Luis Navarro, primer president d’aquell primer club i els seus companys de junta, van elaborar un Reglament i de seguit es va gestionar l’arrendament d’un camp per a la pràctica del futbol al carrer de la Muntanya.
El 12 de novembre d’aquell mateix any la Junta General extraordinaria de l’entitat va acordar l’adquisició dels terrenys a la partida de l’Alquenència.Van ser adquirits per 20.000 pessetes.
Abans de novembre de 1922 ja havia calat el deport del futbol a Alzira si tenim en compte que el 20 d’agost d’eixe any, tal i com vaig assenyalar en el seu dia al primer volum de «Alzira. Crónica del siglo XX (1900-1925)», fent-me eco d’una notícia publicada pel diari Las Provincias, s’havia inaugurat el camp de futbol -el Camp de l’Arenal- (junt al Xúquer). Eixe camp es va inaugurar amb un partit que va disputar l’equip local contra el Manuel FC, reforçat per alguns jugadors de Xàtiva. Els alzirenys, que encara no vestien de blaugrana, van guanyar per 4 gols a 0. Entre els jugadors hi destacaren Vidal, Garcés, Daries i el porter Verdú.
El FC Alcira va desaparéixer l’any 1926 i en el seu terreny de joc que es localitzava a l’actual carrer del Pintor Andreu es va alçar una magnífica placa de bous de fusta.
Uns anys després el mestre Fernando Pérez Puig va organitzar un torneig de futbol entre escolars i de nou la pràctica de l’esport del baló a peu prengué forma en el nostre poble. L’Agrupació Escolar Don Fernando tingué vida almenys fins a 1931. Eixe mateix va nàixer l’Agrupació Deportiva Alcira, el 16 de juliol. Els seus jugadors vestien els colors blau i grana. El 1932 la Federació Valenciana de Futbol va admetre el club com a equip federat. L’AD jugaba al camp del camí de la Muntanya, anomenat després de Venècia, després del Frente de Juventudes i, novament de Venècia. Segons assenyala Chordà l’AD va desaparéixer en la primera mitat dels anys quaranta.
El futbol seguia practicant-se a Alzira amb uns equips: l’Espanyol, el Frente de Juventudes i El Mercurio. Va ser l’any 1946 quan va nàixer oficialment la UD Alcira. I des d’aleshores fns ara, amb alts i baixos i, també amb èxits importants, l’entitat deportiva degana d’Alzira contribuïx a mantindre viva la flama del deport rei per excel·lència a la nostra ciutat.
Per a la història queden els noms d’importants jugadors que abans o després del seu pas pel nostre equip han jugat en 1a divisió i fins i tot han sigut internacionals: Pepin, Ricardo Zamora, Molina, Llácer, Juanín, Rodri, Quiles, Maestre, David Albelda o Raúl Albentosa i importants entrenadors com Juan Carlos Rodríguez, Carlos Simón, Benito Floro i César Ferrando. Per Alzira han passat jugadors excel·lents com Pasieguito, Puchades, Reina, Cañizares, Zubizarrieta, Mendieta, Piojo, Romario, Piqué, Albiol, De Gea, Azpilicueta, Raúl García, Silva, Soldado, Morientes, Diego López, Capdevila, Marcos Senna, Jordi Alba, Llorente, Motta, Arteta, Iniesta, Pedro i Bruno Soriano, i àrbitres com Andújar Oliver, Bayarri Ribelles o Martín Navarrete.
Pel nostre camp han passat equips com el València CF, l’Atlètic de Bilbao, el Màlaga, el Llevant, el Vila-real, el Racing de Santander, la UD Salamanca, l’Ajax d’Amsterdam. L’Slovan de Bratislava, l’Herta de Berlín, l’Spartak de Moscou o la selecció absoluta de Bahrein.
L’equip blaugrana ha jugat moltes edicions de la Copa del Rei. Ha militat en la 2ªA (temporada 1988-1989), 26 en la tercera categoria estatal (fins 1977 anomenada 3ª Divisió i des d’aleshores 2ª B) i 37 en la quarta, que al llarg dels anys s’ha ditn Primera Regional Preferent, 3ª Divisió i des d’enguany la 2ª RFEF on militarà la UD. El passat 9 de maig, després d’empatar en Elda i d’haver realitzat una magnífica temporada, on acabà subcampió de lliga, l’equip ascendia i militarà a la 2ª Divisió RFEF.
Per a la història del club quedaran amb lletres d’or, entre molts altres, els noms de Vicente Escribà, Antonio Pastor, Manuel Pla i els de Luis Suñer Picó, Alfredo Suñer Oliver, Adrián Campos Bialcanet, José Palacios Boquera i Alberto Campos Suñer, vinculats els cinc darrers familiarment a l’industrial alzireny Luis Suñer Sanchis. El mecenes de l’entitat va fer construir a la partida de Xixerà l’estadi que du el nom del seu fill, el qual va ser inaugurat l’1 de novembre de 1973, prompte farà 50 anys, amb un partit front el Vila-real. Queden en el record el nom de penyes com El loco, 10 i 20 amigos, El Ruido, Front Blaugrana, Sapo Gol o Gent Blaugrana i el de molts aficionats que han contribuït a fer possible la realitat actual.
Fa uns mesos es va constituir una comissió per a la celebració com cal del Centenari. La presidix Xavier Ferri i formen part de la mateixa un grup d’aficionats vinculats al club.
Sens dubte que la temporada 2022-2023 passarà a la història per la commemoració. Hi haurà temps per a recordar gestes com l’ascens el 1988 a la 2ª Divisió i la victòria el 1984 per 3-0 davant l’Ajax d’Àmsterdam.
La garantia de l’èxit de la celebració passa per la implicació i per la unió de l’afició amb el club que presidix Juan Antonio Sanjuán. És necessari també el suport i el compromís per part del consistori.
La UD Alzira compta amb un gran estadi, un camp que és l’enveja de molts, i amb una magnífica escola amb els principalsequips en les màximes cagtegories (Divisió d’Honor i Lliga Nacional Juvenil i Lliga Autonòmica femenina, cadet i infantil).
La ciutat ha d’avalar a una entitat que no és un club qualsevol perquè darrere hi hà una història. De fet, parodiant a altres, podriem dir que l’Alzira és més que un club.
I cal fer honor a un escut, a un himne i a una bandera.